dilluns, 28 de març del 2011

Crònica del X Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana

Els passats 23, 24 i 25 de març va tenir lloc a la Universitat de València el X Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana entorn la figura del poeta Vicent Andrés Estelles. Hi assistiren al voltant de noranta estudiants, i feren del congrés  d’enguany el més nombrós de la història.
Aquest congrés amb deu anys d’història començà a organitzar-se des de l’Assemblea d’Estudiants Nacionalistes, després des de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans i des de 2007 ha sigut el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans qui ha pres la iniciativa, amb l’excepció dels dos últims anys que els havien organitzat assemblees d’estudiants de filologia catalana. I ara fa cinc anys el congrés ja es va realitzar a la Universitat de  València en honor a Joan Fuster.
El passat dimecres 23 acollíem a València prop de 90 estudiants provinents de les següents universitats: Universitat d’Alacant, Universitat de les Illes Balears, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona i, com no, de la Universitat de València.
En l’acte de presentació del congrés vam contar amb la presència d’Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística, que ens destacava una sentència del Tribunal Suprem que reconeix de nou la unitat de la llengua. Ramon Rosselló, director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València ens informava que hi existia una coordinadora de tots els departaments de filologia catalana d’arreu del territori treballant pel bé de la nostra llengua. També ens va acompanyar la degana de la facultat, Maria José Coperias, que ens va agrair, a l’igual que els altres, la nostra iniciativa: se sentien tots molt orgullosos d’aquest congrés, tenint en compte que no és comú que siguen els estudiants qui organitzen actes d’aquestes magnituds. Per acabar, Natàlia Pons, membre de l’organització del congrés, remarcava la satisfacció de tota la feina feta així com els agraïments a la gent externa al sindicat que ha format part de l’organització, a la família de Vicent Andrés Estellés, al Departament de Filologia Catalana, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, a Escola Valenciana, a l’Institut d’Estudis Catalans, a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i al Servei de Política Lingüística per totes les ajudes tant d’infrastructures com econòmiques.
La vesprada de dimecres van tenir lloc dos xerrades. En la primera José Enrique Gargallo, professor de la Universitat de Barcelona i especialista en lingüística romànica, dialectologia, cultura popular i contacte de llengües, ens va fer un passeig pels parlars castellans del País Valencià, la llengua dels “altres valencians”. En la segona conferència, Andratx Badia, Clara Barnada, Gemma Pellissa i Meritxell Talavera, tots estudiants de doctorat de diferents universitats del Principat, ens van endinsar pel món de recerca doctoral de filologia catalana.
Dijous de matí ens acollia el poble natal d’Estellés, Burjassot. Una ruta pel Burjassot més estellesià amb la seua filla, no va deixar indiferent ningú: la tomba del poeta, el forn on ell comprava i la casa on va viure, entre altres, van ser els escenaris on llegírem els seus poemes. Després del dinar al Ca Bassot, on vam poder veure una exposició del poeta, València ens esperava de nou.
A la facultat ja, vam projectar el documental “Cos Mortal”, que fa referència a un poema seu i ens deixa entreveure la seua vida i obra. Vam comptar amb la presència de Ferran Carbó, professor de literatura catalana del Segle XX i director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Catalana, qui va fer una explicació del poema, que fa un recorregut per molts dels carrers de València.
Seguidament, entrant en la part més lúdica del congrés, Pau Alabajos, cantautor de Torrent i company de lluita, ens va presentar el seu últim treball que porta per títol un vers d’Estellés: “Una amable, una trista, una petita pàtria”. Vam gaudir de les seues cançons acompanyades, a més, d’un quartet de corda, que finalment ens van fer vibrar amb la Muixeranga. I després la nit ens esperava en la València més popular: el barri de Benimaclet.
Divendres comptàrem amb la presència de Dominic Keown, un dels estudiosos d’Estellés més importants del món, president de l’Anglo-Catalan Society i professor de la Universitat de Cambridge. Keown, a banda de parlar-nos a fons de l’obra d’Estellés vista des de diversos punts de vista (entre el particular i l’universal), ens va explicar anècdotes molt interessants. Seguidament tinguérem l’acte de valoració, on un o diversos membres de cada universitat expressaren les seues opinions, totes elles molt positives.
El final del congrés va arribar després de dinar al CSB Terra amb el lliurament d’un diploma a cadascú dels assistents. Des de l’organització del congrés es va donar les gràcies a tots per haver vingut i es va manifestar la immensa alegria d’haver presenciat, segurament, un dels millors congressos d’estos deu anys.
València, 28 de març de 2011
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans